El pla de la Comissió Europea: un recurs que enfada els pescadors
Imagina’t que treballes tot l’any per a tenir només 27 dies de feina. Doncs això és exactament el que proposa la Comissió Europea per a la pesca al Mediterrani. Els pescadors d’Espanya, Itàlia i França estan aixecant la veu contra aquesta mesura, que podria suposar la fi de molts negocis en la indústria pesquera. A Barcelona, Madrid i altres ciutats, les manifestacions s’han multiplicat, amb milers de pescadors indignats pels recents canvis que afectaran de manera directa la seva manera de treballar.
El motiu del descontentament: la reducció dràstica de dies de pesca
La proposta de la Comissió Europea inclou un recort de fins al 79% dels dies de pesca per als vaixells espanyols. Els pescadors només podrien sortir a pescar 27 dies l’any, i això per a espècies com la gamba vermella, la cigala o la merluza. Aquesta mesura ha estat vista com una autèntica “sentència de mort” per al sector. És com si diguessis a un restaurant que només pot obrir 27 dies a l’any. No seria viable, oi?
- Les cofradías de pescadors estan totalment en contra.
- Els pescadors apunten que serà impossible mantenir l’activitat econòmica amb tan poc temps de feina.
- Moltes activitats relacionades amb la pesca també es veuran afectades: des del turisme fins als fabricants de gel.
Una mesura que no té en compte les realitats econòmiques
Els pescadors no només estan enfadats per la mesura en si, sinó també perquè creuen que no hi ha un estudi adequat sobre l’impacte econòmic de la mateixa. Des del sector, apunten que en els últims anys han aconseguit un augment en les captures de gamba i merluza malgrat la reducció dels dies de pesca. Així que, per què reduir encara més els dies disponibles per treballar?
Joan Puigbert, un pescador de Llançà, ho explica així: “Amb aquest pla, serà impossible pagar les despeses bàsiques com el segell de seguretat del vaixell o l’amarrament.” És un exemple clar de com una mesura feta des d’una oficina de Brussel·les pot destruir una economia local sencera.
El costat humà de la pesca: una tradició familiar a punt de desaparèixer
La pesca no és només una feina, és una manera de viure per a molts. Pensa en una persona que ha passat tota la vida en una activitat econòmica que porta en la seva família generació rere generació. Això és el que està en joc per a molts pescadors del Mediterrani. Des de les petites poblacions pesqueres fins als restaurants locals, l’impacte d’aquesta mesura es farà notar en tot el teixit econòmic local.
- Les famílies de pescadors com Joan Puigbert o Cristina Perelló veuen en perill el seu futur.
- Els restaurants de peix de proximitat també es veuran afectats, com explica Anna Paltré, cuinera d’un restaurant a El Port de la Selva.
- Els pescadors temen que la mesura acabi amb una part important de la cultura mediterrània.
Les conseqüències per a les petites empreses
Una de les protestes més fortes és contra la falta d’alternatives. En lloc de treballar per trobar solucions que permetin a la flota pesquera mantenir-se, els pescadors senten que només els hi estan posant més obstacles. “És insostenible”, diu Basilio Otero, president de la Federació Nacional de Cofradies. “Ningú pot viure amb només 27 dies de feina al cap d’any”, afegeix. I no només és una qüestió de pesca, és una cadena d’activitats econòmiques que es veuran afectades, des de la fabricació de gel fins als transports i el turisme.
Una solució que no agrada a ningú: la postura del govern espanyol
Malgrat les crítiques, el govern espanyol es prepara per afrontar una negociació difícil a Brussel·les. La proposta de reducció dels dies de pesca arriba en un moment en què ja hi havia unes mesures que permetien als pescadors operar menys dies, però no tan dràsticament. El ministre Luis Planas es planteja buscar aliats en altres països de la Mediterrània per aconseguir bloquejar la proposta, però la situació continua sent complicada. Si la proposta tira endavant, molts vaixells quedaran condemnats a l’aturada permanent.
Els pescadors volen una solució real
El sector de la pesca considera que no s’ha tingut en compte la realitat de les seves comunitats. “No volem compensacions, volem poder seguir treballant”, diu Cristina Perelló, pescadora i propietària d’una pescateria a Llançà. Els pescadors no entenen per què, si les captures han augmentat, es proposen més restriccions. Els informes científics es realitzen amb un retard de dos anys, de manera que els pescadors senten que no es té en compte la millora de les seves condicions.
Com es pot salvar el sector pesquer?
La solució per als pescadors no passa per eliminar la pesca, sinó per trobar un equilibri que permeti la conservació de les espècies sense aniquilar l’economia local. Es tracta de gestionar la pesca de manera sostenible, amb regulacions adequades però que no condemnin els pescadors a desaparèixer. El sector necessita una adaptació que tingui en compte la realitat econòmica de les comunitats pesqueres i que ofereixi solucions viables per a tots.
- En comptes de reduir dràsticament els dies de pesca, caldria trobar solucions més flexibles.
- Es podria invertir més en la recuperació dels recursos pesquers de manera sostenible.
- El suport a les comunitats pesqueres ha de ser una prioritat per evitar que es perdi una tradició mil·lenària.
En resum: el futur de la pesca mediterrània està en joc
La situació actual és desesperada per molts pescadors que veuen com una proposta externa pot acabar amb la seva manera de viure i treballar. La protesta que han organitzat mostra que el sector no està disposat a acceptar una mesura tan dràstica sense una solució alternativa. Si aquesta mesura acaba implementant-se sense un debat més profund, podríem ser testimonis de la desaparició d’una part fonamental de la cultura mediterrània. És hora que les autoritats escoltin les demandes dels pescadors i busquin una alternativa que permeti la sostenibilitat de la pesca sense sacrificar el futur de moltes famílies.
Leave a Reply