Collboni ajorna la presentació fins després de Nadal
Sí, ho has llegit bé! El govern de Jaume Collboni ha decidit que els pressupostos per al 2025 no veuran la llum fins passat Reis. Però tranquil·la, no és el final del món! Això passa perquè el PSC governa en minoria i necessita aliances amb els comuns i ERC per aconseguir aprovar-los. Així que, de moment, toca esperar.
Imagina que vols fer una festa d’aniversari, però necessites que dos amics portin la decoració i la música. Un ja t’ha dit que sí, però l’altre encara està decidint quin estil de música tocarà. Això és, més o menys, el que està passant aquí.
Què implica el retard?
Potser et preguntes: “I què passa si no tenim pressupostos a temps?”. Doncs, segons els tècnics municipals, no és tan greu. La ciutat pot continuar funcionant amb els pressupostos prorrogats, com si fossin les mateixes normes de joc d’un partit anterior.
De fet, el mateix Collboni ja va aprovar els pressupostos del 2024 a finals de maig. I com ho va fer? Amb la famosa “qüestió de confiança”, una jugada política que li va permetre seguir endavant sense una majoria clara. Això sí, tenir els nous números aprovats abans de març seria ideal per posar en marxa nous projectes.
Les ordenances fiscals no s’aturen
Mentre esperem els pressupostos, la comissió extraordinària d’Economia treballa per aprovar les taxes i impostos abans de final d’any. Això és essencial perquè entrin en vigor al gener. Aquí no hi ha temps per perdre, perquè les finances de la ciutat no es poden congelar com si fossin un gelat al congelador.
Els comuns pressionen amb les seves demandes
Els comuns, amb Janet Sanz al capdavant després de la sortida d’Ada Colau, han vist el retard com una oportunitat per negociar. Què volen? Doncs coses com ampliar el projecte Superilla a barris com Sants, regular el lloguer de temporada, o fins i tot obrir una funerària pública.
Pensa en un mercat. Si algú arriba tard a muntar la seva parada, els altres aprofiten per negociar les millors posicions. Això és exactament el que fan els comuns ara: aprofiten el temps extra per aconseguir més.
ERC, clau en l’equació
D’altra banda, ERC encara està resolent els seus assumptes interns. Aquest dissabte se sabrà qui liderarà el partit, entre Oriol Junqueras i Xavier Godàs. Fins llavors, no s’han posat a treballar en els pressupostos de manera oficial. Però això no vol dir que estiguin desconnectats; ja han influït en les ordenances fiscals, com amb l’augment de la taxa turística local.
És com si estiguessin jugant a escacs: no mouen totes les peces alhora, però ja han posicionat algunes per estar preparats quan arribi el moment.
Els pressupostos com a reflex de la política nacional
Aquesta situació no és exclusiva de Barcelona. Tant el Govern espanyol com la Generalitat també han vist com els seus pressupostos quedaven pendents de les negociacions amb ERC. És una cadena d’esdeveniments on cada peça depèn de l’altra, com un efecte dòmino.
Si alguna vegada has intentat coordinar un viatge en grup, entendràs perfectament aquesta dinàmica. Cada membre té la seva opinió, i fins que no hi ha consens, ningú compra els bitllets!
Les prioritats de Barcelona en joc
Malgrat el retard, Barcelona segueix avançant en alguns temes importants. Per exemple, aquesta setmana s’ha aprovat una modificació urbanística per limitar els lloguers de temporada, una demanda clau dels comuns. Això demostra que, amb voluntat política, es poden aconseguir acords per millorar la vida dels ciutadans.
I aquí ve el gran dubte: què prioritzarà finalment l’Ajuntament en aquests nous pressupostos? Projectes com Superilla, inversions en transport públic o regulacions urbanístiques podrien marcar la diferència en el futur de la ciutat.
Què podem esperar el 2025?
Amb un pressupost que probablement superarà els 3.800 milions d’euros, Barcelona es prepara per batre un nou rècord. La gran pregunta és com es repartiran aquests diners i quins projectes veuran la llum. El 2025 promet ser un any interessant per a la ciutat, amb moltes oportunitats i reptes per davant.
Com en una cursa, el que importa no és només com comences, sinó com acabes. I sembla que l’Ajuntament està decidit a córrer fins a la meta amb força, encara que el tret de sortida s’hagi endarrerit una mica.
Leave a Reply