Un acord amb molta història
La lluita per integrar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al sistema de gestió d’emergències 112 de Catalunya ve de lluny. Fa anys que aquests cossos reclamaven accés directe a la plataforma per poder gestionar de manera més àgil els incidents del seu àmbit de competència.
Ara, amb el Govern del PSC liderat per Salvador Illa, s’ha fet realitat. Aquest acord, signat a la Junta de Seguretat del 5 de desembre, ha despertat tota mena de reaccions. Alguns aplaudeixen la mesura com un pas cap a l’eficiència, mentre que d’altres la veuen com una “espanyolització” del sistema català d’emergències.
Què implica aquesta integració?
Fins ara, quan passava alguna cosa que requeria la intervenció de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, els Mossos o altres cossos trucaven per informar-los. Aquest procés, diguem-ne, tenia un punt de “col·legueo”. Qui no ha rebut una trucada que comença amb un “Hola, escolta, et comento…”?
Amb la integració al 112, aquesta comunicació serà automàtica. Quan es rebi una trucada d’emergència, la informació arribarà directament als cossos implicats mitjançant la plataforma, evitant errors o retards.
Un exemple pràctic: imagina’t un cas de contraban marítim. Ara, la Guàrdia Civil tindrà l’avís en temps real per poder actuar, sense dependre de cap trucada intermitent.
Les polèmiques que no falten mai
Competències compartides i friccions
Un dels grans temes de debat és l’àrea marítima i de muntanya. Mentre que la Guàrdia Civil té competències judicials al mar, els Mossos han desplegat la seva pròpia policia marítima. A les muntanyes, el SEPRONA (Servei de Protecció de la Natura) de la Guàrdia Civil també havia tingut un paper clau.
A la Junta de Seguretat, es va acordar que els Mossos serien els responsables d’investigar els incidents al medi natural, una decisió que no ha agradat gens a la Guàrdia Civil. Un altre exemple? Quan hi ha un rescat de muntanya, ara s’hauran de coordinar millor que mai.
El factor polític
No tot és eficiència. Aquest acord ha posat en evidència les tensions polítiques entre partits. Junts i ERC també havien treballat en aquesta integració durant els seus mandats, però van evitar signar el document final. Per què? El simbolisme de cedir espai als cossos estatals en un sistema autonòmic és un tema sensible.
Alguns veuen aquesta integració com un pas cap a un model més centralitzat, mentre que d’altres insisteixen que es tracta simplement d’una millora tècnica per beneficiar els ciutadans.
Què passa amb les zones portuàries i aeroportuàries?
Una altra qüestió que ha generat debat és el traspàs de competències en seguretat de les zones portuàries i aeroportuàries als Mossos d’Esquadra. ERC havia avançat força en aquest tema, i fins i tot es va aconseguir un acord similar al País Basc. Però el PSC ha decidit fer marxa enrere.
- Es va justificar aquesta decisió per la falta d’efectius dels Mossos.
- També es va pactar estudiar l’ampliació de la plantilla fins a 25.000 agents per al 2030, tot i que encara no hi ha compromís ferm.
Per què és important aquest canvi?
L’objectiu principal de la integració és millorar l’eficiència del sistema d’emergències. Per exemple, en situacions de crisi, com un gran incendi forestal o un accident marítim, tenir tots els cossos coordinats i amb accés a la mateixa informació pot marcar la diferència.
Pensa en una emergència múltiple: un naufragi al mar que requereixi coordinació entre Salvament Marítim, la Guàrdia Civil i els Mossos. Ara, amb aquesta integració, el flux d’informació serà més ràpid i fiable.
Què caldrà tenir en compte en el futur?
Encara que la integració ja ha començat, falten ajustos tècnics per garantir que tot funcioni com cal. A més, serà important veure com es resolen les tensions entre els diferents cossos i si això realment repercuteix positivament en la seguretat ciutadana.
La compareixença de Salvador Illa al Parlament aquest dimecres serà clau per aclarir dubtes i tranquil·litzar aquells que veuen l’acord com una amenaça a les competències autonòmiques.
Aquest canvi és una millora?
Tot depèn de com es gestioni. Si es prioritza la coordinació i l’eficiència, pot ser un pas endavant per a la seguretat pública. Però si les disputes polítiques continuen marcant el ritme, podríem veure més tensions que solucions.
Una cosa està clara: en un món tan complex com el de la seguretat i les emergències, la informació és poder. Aquesta integració pot ser la clau per gestionar millor els recursos i protegir la ciutadania de manera més efectiva.
Leave a Reply