Què estan demanant les entitats ecologistes?
Les associacions ecologistes, liderades per Ecologistes en Acció, han alçat la veu per exigir moratòries immediates en 20 projectes urbanístics situats a zones inundables de Catalunya. I no és per caprici: volen evitar riscos per a les persones i el medi ambient. Imagina viure en una zona on el riu es desborda cada hivern o on l’aigua del mar podria inundar el teu saló. És precisament això el que intenten prevenir.
Un exemple és el projecte de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs, on s’hi preveu construir més de 1.700 habitatges. Aquesta zona ja està catalogada com a inundable, però el pla urbanístic segueix endavant. Això aixeca moltes alarmes entre els experts i activistes.
Els projectes no són petits. Hi ha zones com Biopol Gran Via a L’Hospitalet i la Bonaigua a Sant Just Desvern, que també estan al punt de mira. L’objectiu de les moratòries és pressionar institucions com la Generalitat i els ajuntaments perquè revisin aquestes decisions.
Zones inundables i canvi climàtic: una combinació perillosa
El canvi climàtic fa que les inundacions siguin cada vegada més imprevisibles i destructives. A Catalunya, el 15% del territori urbanitzat està en risc d’inundació, afectant més de 325.000 persones. Això equival a un 6,6% de la població catalana. I no són noms sobre paper: estem parlant d’indústries, hospitals, geriàtrics i fins i tot càmpings en perill.
Pensa, per exemple, en un hospital que ha de ser evacuat per una inundació. No és una pel·lícula de desastres, sinó una realitat que ja ha passat en altres llocs del món. Si la planificació urbanística no s’adapta, situacions com aquestes podrien convertir-se en habituals també a casa nostra.
Els mapes de perillositat i risc d’inundació de Catalunya necessiten una revisió urgent. Les entitats ecologistes consideren que els estudis actuals no reflecteixen la realitat del risc que comporta el canvi climàtic.
Responsabilitats compartides: qui ha de fer què?
Els ajuntaments i la Generalitat sovint es passen la pilota quan es tracta d’urbanisme a zones inundables. Segons Josep Hurtado, portaveu d’Ecologistes en Acció, aquesta falta de responsabilitat compartida agreuja el problema. Els ecologistes exigeixen responsabilitats personals a nivell administratiu, civil o fins i tot penal si es produeixen danys per inundacions.
Per posar-ho en context, és com si un grup d’amics jugués a evitar fer-se responsables de netejar la cuina després de sopar. Només que, en aquest cas, la “cuina” és un projecte urbanístic de milions d’euros en una zona amb risc alt d’inundació.
També demanen que figures clau com Sílvia Paneque, consellera de Territori, i Josep Lluís Armenter, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, prenguin decisions més valentes i informades per prevenir desastres.
Els exemples ens ajuden a entendre-ho
- Les Tres Xemeneies: 1.700 habitatges previstos en una zona inundable prop del mar.
- Biopol Gran Via: Projecte urbanístic a L’Hospitalet amb risc pel desbordament de rius.
- La Bonaigua: Sant Just Desvern també veu com el risc d’inundació queda ignorat en les decisions.
Com podem evitar aquests problemes?
Les entitats ecologistes tenen clar que cal posar el fre a aquests projectes fins que es revisin les normatives. Les solucions passen per:
- Actualitzar els mapes de perillositat i risc d’inundació.
- Fer estudis d’impacte ambiental realistes.
- Incloure el canvi climàtic com a factor determinant en la planificació urbanística.
- Exigir responsabilitats als responsables polítics i tècnics.
Si no es prenen mesures, els riscos no faran sinó que augmentar. Per exemple, és com conduir per una carretera amb forats: si no els arregles, el trajecte serà cada vegada més perillós.
Una crida a la responsabilitat col·lectiva
Evitar projectes urbanístics en zones inundables no és només una qüestió de sentit comú, sinó també de supervivència. Amb el canvi climàtic a la nostra porta, cal que tothom, des de ciutadans fins a governs, treballi per un urbanisme sostenible i segur.
Les moratòries que demanen els ecologistes no són un “no” al progrés, sinó un crit d’alerta per construir un futur on les persones no hagin de patir per culpa d’una mala planificació.
Leave a Reply