El chavisme, el moviment polític i ideològic nascut a Veneçuela de la mà de l’expresident Hugo Chávez, ha tingut un impacte profund no només en la política veneçolana, sinó també en la dinàmica política i econòmica de l’Amèrica Llatina. Aquest fenomen, més que una mera etiqueta, és una corrent que ha modelat les institucions, les lleis, i la manera de governar a Veneçuela i en altres països de la regió. Però, per comprendre plenament el chavisme i les seves implicacions, és necessari entendre els seus orígens, els seus fonaments ideològics, i com es va estendre més enllà de les fronteres veneçolanes.
1. Hugo Chávez: El líder carismàtic
El chavisme és indissociable de la figura de Hugo Chávez, qui va arribar al poder de manera democràtica en 1999 després de guanyar les eleccions presidencials de Veneçuela. Chávez, un exmilitar de caràcter fort i determinat, va crear una nova corrent política que tenia com a objectiu canviar la realitat socioeconòmica i política de Veneçuela, un país amb una gran desigualtat i una classe mitjana tradicionalment exclosa del poder polític.
L’origen de Chávez com a líder polític va ser complex. La seva carrera va començar en l’exèrcit, on va desenvolupar una postura crítica cap al sistema polític tradicional veneçolà, basat en la corrupció i en un sistema bipartidista que va dominar el país durant dècades. El 1992, Chávez va intentar un cop d’estat contra el govern de Carlos Andrés Pérez, però va fracassar. Aquesta acció, tot i ser una fallida, va donar a Chávez notorietat i el va posicionar com un líder opositor al sistema establert.
Després de la seva condemna i posterior alliberament, va començar a construir la seva pròpia marca política, que es basava en una forta crítica a les polítiques neoliberals que, segons ell, havien empobrit les masses populars. En el context de la creixent insatisfacció popular, Chávez va guanyar les eleccions de 1998 amb un discurs que apel·lava als sectors més desafavorits de la societat veneçolana, les classes baixes i mitjanes, que veien en ell una esperança de canvi.
2. El fonament ideològic: El socialisme del segle XXI
El chavisme no és només un moviment polític, sinó també una ideologia que s’inspira en diverses tradicions del pensament marxista, però que també incorpora elements de les idees populistes i nacionalistes. El seu fonament ideològic és el que Chávez va denominar “Socialisme del Segle XXI”. Aquesta versió del socialisme es volia distanciar dels models comunistes tradicionals, com el de l’antic règim soviètic, i proposava una nova forma de govern més adaptada a les condicions de l’Amèrica Llatina.
El “Socialisme del Segle XXI” es basava en la redistribució de la riquesa, la nacionalització dels recursos estratègics del país, com el petroli, i la creació d’un sistema de justícia social que afavorís els més pobres. Chávez va enunciar que el seu projecte no només volia transformar Veneçuela, sinó que pretenia ser un model per a tota l’Amèrica Llatina, on els països podien construir una alternativa als models neoliberals dominants en el continent des de les dècades de 1980 i 1990.
Una de les característiques més destacades del chavisme és la seva relació estreta amb el petroli. Veneçuela, un dels països més rics en reserves de petroli del món, va utilitzar els recursos generats per la indústria petroliera com a eina per a implementar el model social de Chávez. Mitjançant la creació de missions socials, el govern va destinar enormes sumes de diners a programes de salut, educació i habitatge per a la població més desfavorida, la qual cosa li va permetre consolidar un important suport popular, sobretot entre els sectors més marginats.
3. El model econòmic i les seves conseqüències
El model econòmic chavista va basar-se en una gran intervenció estatal en l’economia. Així, el govern va nacionalitzar nombrosos sectors clau de la indústria, especialment el petroli, així com sectors de la indústria alimentària i de les telecomunicacions. A través de la Creació de la PDVSA (Petróleos de Venezuela S.A.), l’Estat va prendre el control de la indústria del petroli per assegurar-se que els beneficis d’aquesta riquesa natural anessin directament a finançar els programes socials.
Aquest model de control estatal va ser aplaudit per molts com una forma d’apoderar-se de la riquesa nacional i evitar que les empreses multinacionals es beneficien dels recursos veneçolans sense aportar gairebé res a la societat. Però la concentració de poder en mans de l’Estat també va provocar una gran corrupció i ineficiència en l’administració pública. Les sancions internacionals imposades pel govern dels Estats Units i altres països europeus a partir de 2008 també van tenir un impacte devastador en l’economia veneçolana.
D’altra banda, la política de subsidis massius i el control de preus, aplicats a productes bàsics com l’alimentació i els medicaments, van provocar desabastiment i va generar una economia paral·lela marcada per la inflació i l’escassetat de productes. La caiguda dels preus del petroli a mitjans de la dècada de 2010 va ser una gran crisi per a l’economia veneçolana, ja que la dependència de l’exportació de petroli va fer que el país es veiés afectat per l’alta inflació i una devaluació constant de la moneda, el bolívar.
4. L’aliança amb altres països de l’Amèrica Llatina
El chavisme va trobar aliats en altres països llatinoamericans amb ideologies similars, especialment en els governs populistes i d’esquerres que van sorgir en la mateixa època. Chávez va ser un ferm defensor de la Revolució Cubana, establint una relació estreta amb el govern de Fidel Castro. Aquest aliat va ser fonamental per a l’avenç de la proposta chavista, ja que Cuba va proporcionar suport ideològic, polític i, en alguns casos, fins i tot suport econòmic a Veneçuela.
D’altra banda, el chavisme també va influir en altres països de la regió, com Bolívia, Equador i Nicaragua, on els líders polítics es van alinear amb els ideals del socialisme del segle XXI. Aquests aliats van compartir amb Chávez la idea d’unir-se en blocs regionals que desafiarien la influència dels Estats Units a la regió, com va ser el cas de l’Aliança Bolivariana per a les Amèriques (ALBA), creada en 2004. Aquest bloc defensava un model alternatiu de comerç i cooperació basat en la solidaritat entre els països de la regió.
5. L’impacte del chavisme en la política veneçolana i mundial
El llegat del chavisme és profundament controvertit. Per a molts veneçolans, Chávez va ser un heroi que va donar veu als pobres i va lluitar contra les injustícies socials que caracteritzaven el país. Les missions socials van millorar l’accés a l’educació i a la salut, i molts sectors de la població van sentir que finalment eren escoltats.
Tanmateix, els crítiques al chavisme no es van fer esperar. A mesura que passaven els anys, el model econòmic va generar crisi econòmica, alta inflació i una caiguda dels estàndards de vida per a molts ciutadans. A més, la concentració de poder a la figura del president i la repressió a l’oposició política van deteriorar les institucions democràtiques i la llibertat d’expressió al país.
El chavisme, amb tot, ha estat un model que va marcar un abans i un després en la història de Veneçuela i que ha tingut un impacte durador en la política llatinoamericana. El moviment continua evolucionant, amb el seu successor, Nicolás Maduro, intentant mantenir el llegat de Chávez, tot i les crítiques internes i externes sobre la seva gestió del país.
6. Conclusió
El chavisme és un fenomen complex que va sorgir com una resposta a les desigualtats econòmiques i socials de Veneçuela, amb un projecte de transformació política basat en el socialisme del segle XXI. Si bé va aconseguir guanyar el suport de molts sectors populars gràcies als seus programes socials, també va generar nombrosos problemes econòmics i institucionals que han marcat la història recent de Veneçuela. El seu impacte a la política mundial i llatinoamericana segueix sent un tema de debat, amb seguidors i detractors que continuen analitzant els seus efectes a llarg termini.
https://unitatpopular.cat/2017/07/02/venezuela-forts-enfrentaments/
Leave a Reply